L’aigua i Esporles: ruta per les fonts de vida

  

L’aigua és un bé imprescindible, una font de vida. I Esporles l’ha sabuda aprofitar molt bé al llarg de la història. Aquesta ruta permet descobrir com la vila és plena d’elements que els avantpassats construïren per tal d’aprofitar-la de la manera més eficaç. Però també ajudarà a recordar que aquest és un bé comú i que la gestió n’ha de ser racional i sostenible: una aposta pel futur.

 

L’itinerari de l’aigua

La ruta comença davant l’església parroquial, vora la qual se situa la Rectoria. Aquí resta la pica de l’Hort de la Rectoria, on adesiara brolla aigua. Aquesta aigua procedeix de la font de Baix de Son Tries i durant el segle XVIII fou motiu d’un plet entre l’Església i aquesta possessió.

Esporles deu la vida al torrent de Sant Pere. La vila no sols s’ha configurat a banda i banda del seu llit sinó que també les seves aigües varen permetre  l’impuls industrial del XIX i principis del XX. Evidentment, la història també ens recorda algun episodi tràgic, especialment relacionat amb les crescudes.

L’aigua, però, no sempre ha arribat a tots els horts i cases. Com se’n proveïen les cases dels antics esporlerins? Molt fàcil: mitjançant cisternes. Se’n poden trobar encara moltes, sobretot a les cases més antigues de la Vila Vella, en el carrerons transversals del carrer Major.

L’aigua, però, també és un bé lúdic. El torrent de Son Dameto arreplega tota la conca de Son Dameto-Son Cabaspre i quan plou abastament travessa la vila ben valent a causa de l’estretor i els petits bots d’aigua. Un d’aquests se situa rere el pont del camí de Son Dameto, dit el gorg de la Mar o sa Potada des Gegant.

A l’altra banda del torrent de Sant Pere, just al revolt des Badaluc hi hagué un temps uns llevadors o rentadors públics, avui malauradament desapareguts.

Al bell mig de la placeta des Pla resta una antiga pica circular, paredada, amb un sortidor d’aigua. Si bé avui dia s’usa de manera ornamental, un temps servia per abeurar el bestiar que anava a feinejar a possessions  com ara Son Simonet, Son Dameto, Son Cabaspre, etc.

Del maneig de l’aigua d’un temps, a voltes només en queda en algun vestigi. Aquest és el cas del carrer dit de s’Albelló

A la plaça del Brollador se situa una segona pica, germana de la que hi ha a placeta del Pla. Ara bé, un dels indrets més interessants i jolius d’Esporles és la font de Baix de Son Tries. La surgència brolla a través d’una mina, protegida per un impressionant nimfeu apuntat. D’aquí les síquies menen l’aigua cap a uns vells rentadors, un safareig i un desguàs que voreja el camí empedrat.

Tot i l’abundor d’aigües a la vall, estalviar-ne era essencial, i més si les fonts pròpies no rajaven amb la vitalitat d’altres. Rere les cases del Rafal des Capellans, dins una tanca, s’alça un extraordinari exemple d’aljub tradicional del 1787, paredat en verd i amb una sòlida volta de canó.

 

Arxius adjunts

Source URL: https://www.ajesporles.net/laigua-i-esporles-ruta-les-fonts-de-vida