Arxiu municipal

L'Arxiu Municipal és el servei encarregat de recollir, organitzar i conservar la documentació produïda per la gestió de l'Ajuntament.

L'arxiu guarda i té cura del patrimoni documental del poble que conforma el testimoni de les maneres d’administrar el municipi i aquest és alhora la font de coneixement de la forma i estils de vida d’altres èpoques i de les actuacions dels seus vilatans.

D’acord amb el principi de transparència de tota gestió democràtica, l’objectiu de l’arxiu és garantir la conservació del patrimoni i l'accés a la informació continguda en els documents.

Principal ordenació l’any 1982

Un punt de partida important per poder d’explicar l’evolució de l’Arxiu Municipal d’Esporles és l’any 1982, any en que començà la principal ordenació. Aquesta posada en ordre es dugué a terme gràcies a l’acord signat entre el Consell General Interinsular de Balears i el Ministeri de Cultura per tal de iniciar un procés de conservació dels arxius municipals de la nostra Illa. Jaume Lladó Ferragut havia iniciat l’ordenació uns anys abans però no va arribar a acabar la tasca. L’any 1982 comencen a fer feina a l’arxiu Joan Ensenyat i Dolors Medrano sota la direcció de Antoni Mut Calafell. En aquests anys l’arxiu estava situat al darrer pis de l’ajuntament.

Tenint en compte l’antiguitat de l’Ajuntament d’Esporles, que sorgeix amb la conquesta de 1229, és un fet sorprenent i a lamentar la poca quantitat de documentació que es conserva.

La tasca continua

L’any 1991 es va reformar l’ajuntament i es va reubicar l’arxiu. A partir d’aquell moment es troba al soterrani i comparteix l’espai amb el magatzem de les oficines municipals.

Al llarg del 2005 es va aconseguir arxivar tota la documentació de l’arxiu municipal actual fins a l’any 2002. Durant els següents anys s'ha anat escapçant cronològicament tots els documents de l'arxiu administratiu.

L’any 2013 la documentació més antiga de l’arxiu, anterior al 1982, es va traslladar al segon pis de l’ajuntament per garantir unes millors condicions ambientals i de protecció.

A principis de 2014 es va adquirir un programa informàtic específic per anar introduint tota la documentació que es custòdia. Aquest fet facilitarà la feina als propis tècnics de l’ajuntament i als ciutadans que hi vulguin accedir.

L’Arxiu ens mostra la forma de vida d’altres èpoques

Un dels documents més destacats que es conserven a l'Arxiu recull el valor de totes les finques rústiques i urbanes del municipi i data de principi de segle XIX. L’Apeo de 1818, també conegut com Apeo de Garay, és un document de caràcter fiscal la confecció del qual respon a les reformes que el ministre Martín de Garay introduí en el sistema de la Hisenda pública espanyola en el període 1817-1818. Un Reial Decret de 18 de febrer de 1818 ordenava la confecció de l’”Apeo y la valoracion General del Capital y productos especificos de todas las tierras, Edificios Propiedades de dicha villa en el corriente año de 1818...”. 

Documents administratius habituals com els padrons i els censos de població han permès als historiadors confeccionar el mapa sòcio-professional de la població activa esporlerina de diferents èpoques. Amb la seva tasca, els historiadors ens ajuden a posar les dades en el seu context i a interpretar-les correctament. Informacions com les ocupacions laborals dels ciutadans poden en alguns casos no ser del tot fiables. És el cas de moltes dones que constaven com a mestresses de casa quan realment feien feina a les fàbriques del poble. Altres documents com els rebuts de consum d’aigua ens ajuden a conèixer els usos industrials o els llistats d’existència de productes alimentaris donen també una valuosa informació del dia a dia d’altres temps.

D’altra banda, els llibres de reformes o les sol•licituds d’obres han permès conèixer molts detalls dels temps industrials a Esporles donat que adjunten memòries explicatives de la configuració de les fàbriques, plànols dels edificis i emplaçament de la maquinària que contenen.

L’Arxiu guarda documents valuosos com expedients de conflictes obrers que ens il·lustren sobre la problemàtica social existent i ens aporten notícies sobre la vida obrera de l’època. Els historiadors qualifiquen aquests expedients de bastant propers a la realitat, sempre contrastats amb altres fonts d’informació.