05-Agost-2016
Refugi de Son Trias
21:00:00
DOCUMENTAL
Dades del projecte
Títol provisional: Els homes que volien pujar una muntanya de més de 8.000 metres
Empresa productora: Abyssinia Films S.L.
Guió i Direcció: Pere Herms
Cap d'expedició: Raül Coromines
Gènere: Documental
Durada del film: 60 minuts
Localitzacions: Katmandú, Serralada de l'Himàlaia, Manaslu
Storyline
Aquesta és la historia d'en Raül i en Pere, un alpinista i un cineasta units per un somni
comú: pujar per primera vegada a una muntanya de més de 8.000m. Durant mesos,
cineasta i alpinista es desplacen a la recerca d'experiències vitals per l'Himàlaia per
acabar ascendint la vuitena muntanya més alta del món, el Manaslu de 8.163m.
Sinopsi
Diari filmat d'un cineasta que acompanya a un alpinista en un viatge per la serralada de
l'Himàlaia.
Durant mesos, cineasta i alpinista comparteixen l'experiència de posar-se al límit recorrent
territori i escalant varies muntanyes per acabar amb l'ascensió, sense oxigen i a l'estil
alpí*, a la vuitena muntanya més alta del món, el Manaslu de 8.163m. Es tracta de la seva
primera ascensió a una muntanya de més de 8.000 metres.
Viatgen únicament amb les motxilles i són autosuficients. Els primers mesos els dediquen
a l'aclimatació tant física com mental. Es desplacen pel vast territori a la recerca
d'experiències vitals. Caminen per glaceres, rius i valls. Pugen algunes muntanyes de
cinc-mil i sis-mil metres. S'aturen als pobles, busquen el contacte amb els locals.
Conversen, observen, comparteixen. A les nits dormen alternant bivacs, cabanyes,
poblets o la tenda de campanya. Cuinen amb un fogonet de gas. Un cop aclimatats,
pugen al Manaslu.
Alpinista i cineasta es submergeixen en la seva pròpia realitat alpinística i cinematogràfica
per teixir una experiència que va molt més enllà d'una simple transició geogràfica.
Efectivament, per ambdós personatges les muntanyes signifiquen molt més que espais on
posar al límit les seves capacitats físiques i mentals. Són espais de llibertat, reflexió i
creixement personal a través del contacte amb la natura.
La intenció del cineasta és doble: per una banda narrar en forma de dietari l'evolució de
l'expedició i per l'altra, absorbir els sentiments personals i col·lectius que es deriven durant
el viatge per establir un discurs narratiu íntim i reflexiu.
Ambdós personatges han cultivat al llarg de la seva trajectòria personal un amor
incondicional a la natura, especialment a les muntanyes i aquest és, precisament, el motor
que els impulsa a realitzar aquest projecte i l'ànima del documental.
Massa sovint es simplifica l'alpinisme com l'èxit o el fracàs en la conseqüència d'un repte i
se'n destaca sobretot la fortalesa física dels participants, obviant aspectes tant importants
com la relació home-natura, els sentiments i les emocions a la muntanya, el compromís i
la solidaritat amb el company de cordada o l'aprenentatge personal que suposa afrontar
un repte d'aquestes característiques. En aquest sentit, es tracta d'un film més emocional
que alpinístic.
Així doncs, si bé el film relata les vivències i aventures dels expedicionaris, no eludeix les
qüestions més profundes i transcendentals que s'amaguen darrera de la necessitat
espiritual i indefugible de vagar per les muntanyes.
*Estil alpí: l'alpinista puja la muntanya sense l'ajuda de sherpes, sense muntar camps d'alçada i de manera totalment
autosuficient, transportant tot el material necessari per fer cim: menjar, vestimenta, equip tècnic, etc Està considerada
com la manera més pura de pujar una muntanya. Aquest estil es va convertir en model l'any 1978 quan Reinhold
Messner i Peter Habeler van assolir l'Everest. Des d'aleshores que nombrosos alpinistes han assolit el cim emprant
aquest estil.Cicle de cinema documental d’esport i muntanya al Refugi de Son Trias.
Projeccions de cinema a la fresca.
Es pot dur menjar, però no beure.
Dades del projecte
Títol provisional: Els homes que volien pujar una muntanya de més de 8.000 metres
Empresa productora: Abyssinia Films S.L.
Guió i Direcció: Pere Herms
Cap d'expedició: Raül Coromines
Gènere: Documental
Durada del film: 60 minuts
Localitzacions: Katmandú, Serralada de l'Himàlaia, Manaslu
Storyline
Aquesta és la historia d'en Raül i en Pere, un alpinista i un cineasta units per un somni
comú: pujar per primera vegada a una muntanya de més de 8.000m. Durant mesos,
cineasta i alpinista es desplacen a la recerca d'experiències vitals per l'Himàlaia per
acabar ascendint la vuitena muntanya més alta del món, el Manaslu de 8.163m.
Sinopsi
Diari filmat d'un cineasta que acompanya a un alpinista en un viatge per la serralada de
l'Himàlaia.
Durant mesos, cineasta i alpinista comparteixen l'experiència de posar-se al límit recorrent
territori i escalant varies muntanyes per acabar amb l'ascensió, sense oxigen i a l'estil
alpí*, a la vuitena muntanya més alta del món, el Manaslu de 8.163m. Es tracta de la seva
primera ascensió a una muntanya de més de 8.000 metres.
Viatgen únicament amb les motxilles i són autosuficients. Els primers mesos els dediquen
a l'aclimatació tant física com mental. Es desplacen pel vast territori a la recerca
d'experiències vitals. Caminen per glaceres, rius i valls. Pugen algunes muntanyes de
cinc-mil i sis-mil metres. S'aturen als pobles, busquen el contacte amb els locals.
Conversen, observen, comparteixen. A les nits dormen alternant bivacs, cabanyes,
poblets o la tenda de campanya. Cuinen amb un fogonet de gas. Un cop aclimatats,
pugen al Manaslu.
Alpinista i cineasta es submergeixen en la seva pròpia realitat alpinística i cinematogràfica
per teixir una experiència que va molt més enllà d'una simple transició geogràfica.
Efectivament, per ambdós personatges les muntanyes signifiquen molt més que espais on
posar al límit les seves capacitats físiques i mentals. Són espais de llibertat, reflexió i
creixement personal a través del contacte amb la natura.
La intenció del cineasta és doble: per una banda narrar en forma de dietari l'evolució de
l'expedició i per l'altra, absorbir els sentiments personals i col·lectius que es deriven durant
el viatge per establir un discurs narratiu íntim i reflexiu.
Ambdós personatges han cultivat al llarg de la seva trajectòria personal un amor
incondicional a la natura, especialment a les muntanyes i aquest és, precisament, el motor
que els impulsa a realitzar aquest projecte i l'ànima del documental.
Massa sovint es simplifica l'alpinisme com l'èxit o el fracàs en la conseqüència d'un repte i
se'n destaca sobretot la fortalesa física dels participants, obviant aspectes tant importants
com la relació home-natura, els sentiments i les emocions a la muntanya, el compromís i
la solidaritat amb el company de cordada o l'aprenentatge personal que suposa afrontar
un repte d'aquestes característiques. En aquest sentit, es tracta d'un film més emocional
que alpinístic.
Així doncs, si bé el film relata les vivències i aventures dels expedicionaris, no eludeix les
qüestions més profundes i transcendentals que s'amaguen darrera de la necessitat
espiritual i indefugible de vagar per les muntanyes.
*Estil alpí: l'alpinista puja la muntanya sense l'ajuda de sherpes, sense muntar camps d'alçada i de manera totalment
autosuficient, transportant tot el material necessari per fer cim: menjar, vestimenta, equip tècnic, etc Està considerada
com la manera més pura de pujar una muntanya. Aquest estil es va convertir en model l'any 1978 quan Reinhold
Messner i Peter Habeler van assolir l'Everest. Des d'aleshores que nombrosos alpinistes han assolit el cim emprant
aquest estil.Cicle de cinema documental d’esport i muntanya al Refugi de Son Trias.
Projeccions de cinema a la fresca.
Es pot dur menjar, però no beure.
